encontre amb professionals que desperten els sentits

Partint de la base que totes les ocupacions i professions són igualment valuoses i socialment respectables, i segurament necessàries, ens formulem una reflexió davant d’algunes desigualtats que sofreixen alguns sectors professionals.

Existeixen alguns sectors que reben un tracte socialment diferencial, i que al llarg del temps, i gràcies a la pressió dels poders fàctics, han passat a un segon plànol en la nostra pròpia escalara de valors compartida. A més, en l'actual situació de crisi econòmica es consideren prescindibles, patint importants retallades en la inversió pública que es fa sobre ells. Ens referim como no als oficis de la cultura, aquells que estan encaminats a despertar tots els nostres sentits, que formen la nostra capacitat estètica, que ens fan sentir-nos vius.

L'actual sistema educatiu fa que els esforços dels educadors i les educadores es centren en matèries d'alt nivell acadèmic com són les ciències, les matemàtiques o la lingüística. De costat queden clarament aquelles disciplines lligades al fet cultural; el teatre, les arts visuals, el cinema o la poesia han estat privades del dret a ser apreses des de la infància o la joventut, solament apareixent pels passadissos dels centres d'ensenyament a través de les activitats extraescolars, o per l'esforç d’algun educador o educadora convençuts.

Al projecte d'animació sociocultural, promogut per l'institut de secundaria Sucro, iniciem una proposta educativa per afavorir una sèrie de trobades entre professionals del món de la cultura i els alumnes del centre educatiu. D'aquesta manera es pretén compartir experiències i vivències, despertant el coneixement de la gran varietat de possibilitats laborals que aquest sector ofereix, i que tan desconegut és per els i les joves.

les petjades del futur

Un dels objectius d'aquest espai de reflexió, d'aquest blog, era compartir amb els possibles lectors i lectores aquelles iniciatives i projectes socioculturals que engegarem. Una manera de mostrar experiències on treballem i que ens fan "redescobrir l'animació sociocultural" en molts més àmbits dels tradicionals. 

Segurament del projecte que més parlarem serà d'aquell que duguem a terme als municipis de la comarca valenciana de la Ribera Baixa, en especial en Albalat, Benicull, Corbera, Llaurí i Polinyà. Aquest projecte, que anirem presentant-vos poc a poc, és centra en el foment d'una experiència formativa per a la participació eficaç de la joventut a través d'un programa de dinamització juvenil dut a terme en un centre d'ensenyament secundari.

Voldria aprofitar aquest post per a explicar un poc de la actual exposició temàtica que tenim col·locada a l'institut de secundaria i que incorpora algunes accions didàctiques. 

 

Una de les principals finalitats del projecte de dinamització juvenil SucroJove és la promoció d'una participació efectiva dels i les joves en el seu entorn social més proper. A més aquesta màxima pot dur incorporada l'educació en valors i competències al llarg del procés participatiu. En aquest sentit, les exposicions temàtiques són un clàssic, i amb elles s'aconsegueix treballar valors i competències socials que complementen la formació de l'alumnat, fent-la més transversal.

La actual exposició temàtica “POLE POSITION. Una cursa cap a un futur diferent” ha omplit el centre de petjades amb referències a un ideal educatiu que forme als joves com persones crítiques i participatives. Una mostra que té la finalitat de llançar algunes idees-força relacionades amb una concepció del centre d'ensenyament diferent al tradicional. Les més importants són:

• Concebre la gratuïtat universal i igualtat de tracte en l'educació com un dret bàsic de la persona que ha de conèixer i defensar.
• Entendre la diversitat de cultures com estructura dorsal de l'enriquiment de les societats contemporànies.
• Promoure l'educació emocional i una cultura de les emocions com metodologia de treball per a un aprenentatge efectiu.
• Ampliar la visió purament acadèmica dels centres educatius, integrant talents i creativitats alternatives.
• Entendre que els centres educatius conviuen amb realitats més àmplies, fomentant la concepció d'una estructura comunitària inclusiva. 

Podeu consultar el dossier didàctic de l'exposició en el següent enllaç: Dossier didàctic. 
   

una trobada al servei de la joventut

Els passats 2 i 3 de març assistirem a la trobada per a professionals i voluntaris de joventut organitzada per la empresa "món d'animació" i l'ajuntament de Vila -real. Una bona excusa per a retrobar vells amics i fer-ne de nous. 

Per a ser sincer, i generalitzant, les diferents ponències no aportaren res de nou, només un grapat de reflexions molt grandiloqüents però poc aplicables a una realitat, la de les polítiques de joventut, que cada vegada estan més lluny d'ocupar el seu lloc de referència dins de les grans polítiques públiques. Açò clar, és una opinió personal del que escriu. El que si es criticable objectivament parlant, és la falta d'experiències púbiques o privades que hagueren obert els nostres sentits de cara a conèixer pràctiques d'èxit. Sense oblidar el important exemple de democràcia participativa que és el projecte de "Nou barris".  

Tinc que llevar d'aquest sac de decepcions a Ximo Càdiz que com en totes les ocasions que l'he escoltat, sempre ha fet un discurs modern (des del punt de vista metodològic i tècnic, encara que també visual), constructiu, aplicable i sobretot motivador. Enhorabona!

Això si, aquestos encontres serveixen per a fer bons contactes des d'un punt de vista professional i són un espai molt idoni per a iniciar nous projectes.

         

compartint animació...

U-dos, u-dos...provant, provant...S'escolta?


Després de pensar-ho durant uns minuts em decidisc a iniciar la gestió d'un blog per a publicar algunes reflexions i compartir, amb els possibles seguidors (si algun dia els hi ha), experiències, crítiques i propostes.


Aquesta decisió es justifica amb la necessitat de cooperar, associar, col·laborar, etc. En definitiva, participar d'una reflexió activa i col·lectiva sobre el concepte i metodologia pròpia de l'animació sociocultural. Un poc allò que ja faig amb el seguiment i la lectura d'alguns altres blogs d'interès, revistes digitals o cavil·lant amb els meus antics companys i companyes del cicle d'animació sociocultural. Però en aquesta ocasió, tinc la pretensió de poder ampliar el cercle per al debat. Espere tenir sort i fer bons amics i bones amigues.


Un altre dels objectius d'aquesta iniciativa que comence, és obligar-me a fer un seguiment més continuat del que apareix en la xarxa sobre els meus temes de referència, compartint-los a través de post en aquest nou mur digital. A més, jure "per la meua consciència i honor" publicar més d'un post setmanal...he après que les eines 2.0 s'alimenten de la contínua actualització. Açò és complicat, però s'intentarà.


Finalment, i per a finalitzar aquesta Declaració d'Intencions, enumere els meus actuals temes d'interès, que són: la cultura comunitària, la participació i el empoderament ciutadà. En definitiva, redescobrir el concepte de l'Animació Sociocultural.


M'acompanyeu?